Vultur Universitarius Necrophilus, graciós espècimen de volàtil carronyaire

Aquest falcònid de la família dels voltors és fascinant des del punt de vista que, malgrat tenir un olfacte deficient, manté poblacions nombroses. La tara del seu olfacte consisteix a sentir ferum de putrefacció allà on no n'hi ha, confonent enfortiment i malaltia.

El seu hàbitat és la universitat catalana, sobre la qual traça graciosos cercles tot esperant el moment fatídic. Es tem per la seva extinció, que es produirà si la resta de la fauna rapinyaire de les selves universitàries no aconsegueix donar el cop de gràcia, fet que, de moment, sembla més que improvable.

Aquest exemplar fou capturat viu al pòrtic de la Facultat de Filosofia del Raval, que romania tancada al públic, mentre li donava copets amb el bec per comprovar l'estat de salut de la víctima.

Passin i vegin! No es descuidin de visitar la gàbia de l'home més gras del món!

Mustela difamans. La cridanera feristela.

Aquest animaló, eloqüent pel que fa l'estàndard dels mustèlids (encara que no arriba ni de lluny a les capacitats comunicatives dels homínids més simples), ocupa un lloc baix a les cadenes tròfiques de les selves universitàries (mida octaveta), encara que els experts sospiten que és un colonitzador provinent de jungles més demagògiques. Una espècie invasora, que dirien els biòlegs. Tot i això, contribueix a l'augment de la biomassa dels taulells de fulletons, el seu nínxol natural.
Però això és un circ, aquí hem vingut a divertir-nos! Mirin quin pelatge! Els ullals no són llimats, és aquesta la seva forma natural, arrodonits! Sí, estimat públic, poden acostar-se! Nens i nenes, podeu tocar aquesta rata: mossega però no fa mal, així és de barroera. Déu no l'estima: ni tan sols el seu creador se la pot prendre seriosament! Com si no s'entenen els errors gramàtics?

Preciós exemplar format DIN-A3 de pamflet contra l'OTAN. Pelatge de color safrà.

Més una carronya que una veritable peça: en el moment de cobrar-la ja era morta; és un exemplar trobat en un terre encatifat d'altres de semblants, a la Facultat de Filosofia i Història de la UB, a la jungla del Raval.
No obstant, el valor científic de la troballa és immens: ens porta a elaborar la teoria que la cultura del no és magnètica, nomès que funciona per atracció de pols negatius. És a dir, que un no atrau altres nos. Estem a punt de fer una troballa?

Malgrat l'estat de l'exemplar, podem concloure que pertany a una espècie ben desenvolupada, a jutjar pels taxons, força elaborats.

Els continguts són dignes d'un no amb cara i ulls: demagògia, fal·làcies, inexactituds. Deu ser una espècie antiga, ja que s'hi aprecia certa nostàlgia de la Unió Soviètica... o potser és que l'espècie ha evolucionat, si se'n pot dir així, recentment i els seus gens encara estan carregats de passió pel roig.

L'orgull del nostre circ! Passin i vegin!

Manifestatio Convocatio Incrudens

No es tracta del manifestatio convocatio de la varietat ferox, sinó d'un exemplar d'una raça de la meteixa família, encara que aparentment més pacífic. Ensumin com intenta protegir-se de la racionalitat amb les seves feromones que provoquen patetisme! no és una meravella? Aquestes olors explosives provenen d'una secreció que fabrica la seva glàndula de victimisme. Esfereïdor!

El taxó convida a armar-se de llibres per a fer-los servir com a armes. Potser no es tracta d'una varietat més pacífica sino d'un gènere d'empanada mental més greu. Amb tot, un bell exemplar.

Passin i vegin el circ dels horrors! Ja han vist la dona barbuda?